CATALUNYA vs EUSKADI

El Camp Nou va ser diumenge l'escenari d'un esperadíssim partit de fútbol, encara que era molt més que això. S'enfrontaven les seleccions de Catalunya i d'Euskadi. Dos pobles agermenats des de fa temps, dos pobles que històricament s'han entès molt, dos pobles que anhelen un objetiu comú...

Puc parlar en primera persona per què no vaig voler perdrem l'espectacle i hi vaig assistir. Ubicat a la fila 11 a Lateral, perpendicular a la linea del mig camp. La visió era increible. Mai havia acudit a un partit al Camp Nou amb una localitat tan bona i tant sols per 20€. L'ambient era de gallina de piel que diria el Cruyff. Banderes ondejant per tot arreu, tan estelades com ikurriñas. La comunió entre les dues aficions va ser estupenda. Era molt maco veure gent, com jo mateix, que barrejava elements de totes dues nacions. Cordialitat, respecte i molta entesa entre tots dos pobles.

El partit en si era el de menys, creia sincerament a priori que el millor que podia passar era que empatessin, per què era un partit on ningú perdia i tothom guanyava. I l'empat fou a posteriori el marcador definitiu, tot i que Euskadi fora per capdavant tres quartes parts del partit. Aduritz en una gran jugada personal i el gegant Llorente marcaren per Euskadi col·locant un inquietant 2 a 0. Però la reacció catalana no es va fer esperar i per mitjà de Verdú de falta i de Luque, empataren el partit. A la fi, alegria pels dos costats.

La tarda fou una gran festa en general, animada amb música i espectacles de tota mena. El poble catala i el basc es van juntar per una mateixa causa, per una mateixa reivindicació: les seleccions autòmiques. El meu cor és i serà sempre català, em sento català i no espanyol. La nacionalitat catalana encara que no m'ho digui cap paper oficial és la meva. I el primer pas per obtenir els resultats esperats per molts, és el reconeixement de les seleccions de Catalunya i Euskadi, però el futur és molt incert i un pèl fosc, potser amb el temps el que avui és pràcticament utòpic pugui ser una realitat. Al menys, aquest és el meu desig i el de les 56000 ànimes que es van aplegar al Camp Nou. Les gradèries de l'estadi eren testimoni directe de l'ambient i el caliu que s'hi respirava. No vàren faltar les típiques cançons que feien país, onades... El càntic més escoltat deia així:

• " Una nació, una selecció"

Serà una tarda difícil d'oblidar, m'ho vaig passar genial. Quan arribi l'Euskadi vs Catalunya, que arribarà, espero també fer-hi acte de presència, aportant el meu granet de sorra.

Aquesta és l'entrada del partit, crec que hauria de guardar-la, ¿no?:

Us deixo un video del moment de l'himme dels Segadors, just a les portes de l'inici del partit.

P.D: He volgut fer servir el català per fer aquest post per reivindicar l'oficialitat de la selecció d'Euskadi i la catalana.